// September 13th, 2006 // 2 Comments » // Uncategorized
Fa un parell de dies, en Pere escrivia un article interessant i sobretot provocador: “Aquí hay tomate. El bug del Menéame es la democracia“. Interessant perquè ens parla de les limitacions del Meneame, expressades també per un dels seus creadors, en Ricardo, i provocador, quasi fins a un punt que em desagrada, quan arriba a dir que la democràcia a la xarxa, o aplicada als bits, és un problema.
Des del meu punt de vista, crec que un dels errors que comet en Pere és reduir la democràcia al fet de votar. És molt cert que és el sistema principal amb què les democràcies funcionen, el dret a vot, però justificar que el vot és necessari quan es tracta del món físic i que ens hem d’oblidar de la democràcia a la xarxa, ja comença a ser massa, fins i tot per una provocació:
“Olvidad la democracia. Esta es para el viejo mundo físico, un lugar gobernado por la escasez, la cual nos obliga a ponernos de acuerdo para gestionar los recursos sin matarnos los unos a los otros”
En primer lloc jo no crec en aquesta dicotomia del món físic i del món de la xarxa. Per a mi són el mateix món. I el que ens ha de permetre la xarxa, i ja ens permet de moltes maneres, és justament aprofundir la democràcia.
A un dels enllaços que ens proporciona en Pere (que ara no recordo) ens expliquen la diferència que provoca el món físic, dels àtoms, amb l’exemple d’un diari de paper. Posar un article més, implica forçosament reduir o treure’n un altre perquè físicament no hi ha lloc a les pàgines de paper i finites d’un diari. A la xarxa, sí que podem parlar d’un diari, o d’un munt de diaris pràcticament infinits. Algú, en algun lloc, compra discos i servidors, però no hi ha escassetat, o aquesta és irrellevant: tothom pot tenir el seu bloc i escriure el que vulgui. O quasi.
Però dir que solament són escassos els àtoms no és correcte. En el cas de menéame, dir que és una escassetat artificial, provocada per la utilització del sistema democràtic de la votació, el que fa que els continguts siguin, en gran part, de baix nivell, és una simplificació massa important. L’escassetat que gestiona el menéame i molts dels mitjans online que agreguen informació no és d’àtoms, és d’atenció. El que és escàs no és el suport. És el temps. Si tot el que arriba es publica, no hi ha temps de trobar-ho o de llegir-ho. I per filtrar-ho, es vota.
Jo vaig deixar fa tems de tenir el meneame al meu lector de rss. Em prenia massa temps, un bé escàs i del que no puc produir-ne més, i el que llegia no m’aportava gaire. De tant en tant hi faig una ullada. Res més.
La democràcia no és solament votacions. També és llibertat d’expressió. Són moltes altres llibertats. I la xarxa, amb tot el que ens aporta, jo crec que la reforça i la millora. O almenys pot fer-ho.
Bé, ja són aquí algunes de les fotos que he fet al correfoc de la Mercè d’aquest any 2006. Encara són poquetes, ja les aniré pujant de mica en mica. En un principi tenia la impressió que eren millors les que vaig fer l’any passat, però ara ja em van agradant més les que vaig fer ahir. 
