morBCN

Ràdio Exitfm.cat

// January 17th, 2007 // 6 Comments » // Uncategorized

Ahir llegia a no sé on (si no, hi posaria l’enllaç) que obre una ràdio a Internet en català: Exitfm. L’he anat a veure, més ben dit a escoltar-la, i no he pogut. Han fet un web tot en flash en el qual no he pogut navegar, ni escoltar la ràdio. Segurament només funciona amb l’Internet Explorer, però no amb altres navegadors. Quina llàstima no poder fer-ho, i quina llàstima que encara es facin webs tan limitats.

Tornada

// January 8th, 2007 // 2 Comments » // Uncategorized

Sembla que fes molt temps, i en fa, que no publico res al bloc. Vora dos mesos. Doncs bé, intentaré treure les teranyines i tornar a escriure.

Si durant aquest temps m’heu enviat algun missatge i no us he contestat és possible que hagi quedat enfonsat en el munt de missatges que rebo de flickr. Insistiu, si us plau

Intoxicació informativa

// November 19th, 2006 // 3 Comments » // Uncategorized

La nostra posició endarrerida a Internet respecte a altres economies d’un nivell superior i fins i tot similar al nostre té moltes causes. Segur que una de les importants és el gran desconeixement de molta de la gent que escriu a la premsa “normal”. Avui La Vanguardia ens delecta (molta ironia) amb un article signat per Cristina Sánchez Miret amb el títol d’Intoxicación informativa.

Basant-se en un email que circula per la xarxa que adverteix d’una droga d’efectes devastadors, utilitzada per violadors per deixar inconscients a les víctimes i que a sobre provoca esterilitat. Amb aquesta entrada fa servir un argumentari que es recolza sobre l’autor de l’email, que òbviament es descobrirà que és fals, i la fiabilitat del remitent, un amic de confiança.

He parlat dels natius digitals i dels immigrants digitals. Fóra bo crear una nova categoria: la dels neandertals(1) digitals (sense menysprear els neandertals) per a totes aquelles persones que ni saben, ni volen, ni poden, ni desitgen, entendre aquest nou món digital, sinó que a sobre, sembla que la seva missió sigui la seva criminalització, el seu desprestigi, assenyalar com a poc fiable el que és desconeixement propi, etc. Sembla que l’autora d’aquest article entraria de ple en aquesta nova categoria, si més no, la seva documentació i preparació sobre el tema que ha escrit la’n fa mereixedora.

Cristina Sánchez hauria de saber que el 99,99% dels missatges que circulen per Internet en què ens avisen de tots els perills del món, siguin virus, drogues o senyals de llums fetes per cotxes, són falsos. Igual de falsos que els missatges (abans es deien cartes) escrits a mà, de fa molts i molts anys, en què ens advertien que si no es reenviava la carta, caurien sobre nostre innombrables desgràcies, que també han revifat amb la facilitat que dóna el correu electrònic. Però que molt poca gent se’ls creu. Solament tenen un cert impacte i credibilitat en els que es connecten per primera vegada i tenen molt poca experiència. Persones de bona fe que reenvien aquests missatges, però que farien millor no fent-ho.

Jo, sempre que m’arriba algun missatge d’algun conegut li responc el mateix:

- Que no m’enviï missatges d’aquest tipus, que tots són mentida.
- Que no ho faci mai posant la meva adreça d’email visible, en tot cas que ho faci com a oculta.

PD. No he pogut trobar l’enllaç a la versió digital de La Vanguardia. A la versió paper el podeu trobar a la pàgina 29.

(1) …van tenir dificultats per adaptar-se als canvis climàtics que es van produir al final de l’edat de gel. Neandertal a la Vikipèdia.

bitsenbloc

// November 6th, 2006 // 1 Comment » // Uncategorized

Ara fa uns dies que en Pere Quintana, de bitsenbloc, ens va dir que plega, que deixa el bloc, que troba que ha acabat el seu recorregut.

Si bé no exclusivament, bitsenbloc i en Pere són els responsables que em decidís a escriure i d’aquí ve el meu poc original nom, bcnbits. Però no sé si podrà estar-se quiet. En Pere, emprenedor incansable, polemista empedreït, pensador contracorrent i ment inquieta, crec que no ens podrà deixar sense les seves paraules. Sempre que els models numèrics i la física no aconsegueixen absorbir tot aquest cabal d’energia.

I sobretot, si decideixes escriure qualsevol cosa, que no sigui exclusivament en esperanto, que no et podré llegir.

Si de tant en tant passes per aquí, sempre seran benvinguts els teus comentaris.

I ara, què?

// November 3rd, 2006 // 1 Comment » // Uncategorized

Doncs bé, sembla que tot el que es podia preveure ha arribat.

Tots els esforços fets pel PSC per perdre les eleccions s’han vist recompensats. Diuen que han d’analitzar per què han perdut vora 250.000 vots, però no ho crec. Fa mesos que prenien decisions per perdre’ls. Una lliçó que aquí sembla clara, però que més enllà de l’Ebre no arriba, és que si la campanya la fa el PSOE els resultats acostumen a ser molt dolents. Encara els falta una mica per acabar el suïcidi polític total i tenen dues opcions: la sociovergència o escapolir-se de crear un nou tripartit, tot per indicacions i conveniència de Madrid. Encara poden perdre algun centenar de miler de vots i uns quants milers d’afiliats.

A CiU deien que arribarien a prop dels 60 diputats i no han arribat a 50. Però davant de la desfeta del PSC encara van poder lluir somriure. Tants DVD per acabar demanant a ERC que pacti, si us plau. Veurem si poden sobreviure a una segona legislatura a la oposició.

Esquerra a aguantat el xàfec força bé. No tenen la clau. En tenen dues. Tenen una segona oportunitat per demostrar que han crescut, que són mes adults, i poden fer millor la tasca de governar. Els voldrà en Montilla? Voldran a Mas? Voldrà en Carod la presidència?

Iniciativa, ICV, és l’únic partit que ha pujat en nombre de vots. Ho han fet molt millor que la resta de companys de govern i han captat molt vot que ha fugit del PSC.

Qui aconseguirà entrar al Palau de la Generalitat?

PD. Que ningú s’espanti. Que fa 15 dies que no actualitzava el bloc, i aquest article no vol dir que ara escriuré de política, cosa que solament faig de tant en tant.

La cursa per perdre les eleccions

// October 15th, 2006 // 1 Comment » // Uncategorized

Aquesta nit comença oficialment la campanya electoral i sembla desfermada la cursa per perdre les eleccions.

És cert que els que més han invertit a perdre les eleccions són els del PSC. Bé, podríem dir que els més interessats que el PSC no governi a Catalunya són els del PSOE, encara que alguns diran que és el mateix. No agrada a les espanyes un govern d’esquerra i nacionalista, i voldrien que fos solament d’esquerres, el que aquí és realment improbable. Almenys voldrien un PSC solament d’esquerres i no nacionalista, també realment improbable… si és que els nacionalistes del PSC, que algun n’hi ha, no acaben marxant.

ERC ha contribuït a la seva particular cursa per perdre les eleccions (perdre per a Esquerra seria no tenir la clau) amb líders que li fan més mal que bé (Carod) tot adobat per la seva pròpia inexperiència deguda a la joventut com a partit amb responsabilitats de govern.

El PP obtindrà uns resultats d’acord amb el que fan, si és que alguns no continuen a voler fer-los la campanya muntant merder als seus mítings. Si no fos per aquest motiu passarien desapercebuts.

I ara CIU es despenja amb un vídeo en el més pur estil goebbelià i d’inspiració directa en la FAES on ensenya les seves cartes (o les seves vergonyes): els importa un pebrot qualsevol cosa que no sigui tornar al poder i la possibilitat de perdre (perdre per a CIU és no tornar al govern) els posa molt i molt nerviosos. Tant que ataquen al tripartit i als tres partits que el varen formar amb tàctiques pamfletàries, i s’han passat tant que pot tenir l’efecte contrari: mobilitzar a les bases socialistes i del tripartit molt més que no els seus propis candidats. També ensenyen la carta d’a qui no volen emprenyar gaire: al PP. Perquè per molt que vulguin dissimular-ho, són els vots del PP els que farien tornar CIU al govern i per aquest motiu no els emprenyen al vídeo.

Catalan Books!

// October 8th, 2006 // No Comments » // Uncategorized

Ha passat sense fer gaire soroll la presentació del programa de La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira de Frankfurt 2007.

S’ha passat de puntetes sobre si aniran escriptors en llengua catalana a la Fira el 2007, encara que pels discursos podríem ser optimistes i semblar que hi aniran “escriptors europeus que escriuen en català”.

També s’ha presentat el logotip. Quan el vaig veure vaig pensar: això és el que passa quan se li fa un encàrrec a algú famós. Vés a saber que hi farà. A mi no m’agrada gens, i la Ben Plantada te l’has d’imaginar, que si no…

Una de les coses que sembla tirar endavant és que el Pen Club guanya pes i que l’Aelc el perd. Serà que l’Associació d’Escriptors ha de pagar haver encetat la incòmoda discussió (per a alguns) sobre qui havia d’anar a Frankfurt. El Pen Club i Lletra, la revista de la Uoc són els que s’enduran les subvencions per promocionar els escriptors. Podeu veure els seus web i qui està subvencionat i qui no.

El més original? Sens dubte, la capseta de caramels de la foto!

Democràcia

// October 8th, 2006 // 4 Comments » // Uncategorized

Una de les raons per què es produeixen converses, o discussions, és perquè sovint donem diferents significats a la mateixa paraula.

En Pere va publicar fa dies un article "Aquí hay tomate. El bug del Menéame es la democracia.", que jo vaig respondre "Obsoleta, la democràcia?", i que ara té continuació: "És sempre la democràcia el millor sistema possible?"

Jo crec que no estem tan lluny com podria semblar. Continuo dient que en Pere identifica votació amb democràcia, i que això no és del tot cert. No totes les situacions s’han de resoldre amb una votació per tenir una solució democràtica. El consens, la conversa, les discussions (pacífiques) són una mostra més de democràcia. La llibertat d’expressió, un dels seus pilars fonamentals.

També és cert que qualsevol sistema que es basi en les opinions de la majoria no serà trencador, ni avançat. És per aquesta raó que no és bona idea, per intentar ser innovador, preguntar a la majoria. Les idees més avançades o innovadores no són majoritàries. Si tothom entén el que fas, ets a mig camí d’esdevenir una comodity (o mercaderia).

Però que hi te a veure, aquí, la democràcia? Crec que res. Tan democràtic és ser innovador i tenir idees que no té ningú (sempre que no les vulguis imposar per la força) com fer votacions per escollir quina notícia surt a portada. És tan democràtic el consens i la conversa, com les votacions.

Llavors, la resposta a la pregunta d’en Pere, si la democràcia és sempre el millor sistema possible, mereix per a mi, un SÍ rotund. Sempre s’ha de votar? És una pregunta diferent, és una altra cosa, no sempre s’ha de votar, però això no significa que no sigui democràtic.

Els editors anteposaran els criteris industrials als lingüístics a Frankfurt 2007

// October 3rd, 2006 // No Comments » // Uncategorized

És revelador el titular d’una de les notícies del web acabat d’estrenar sobre la Fira de Frankfurt fet per l’Institut Ramon Llull.

I és que, com en el món de la música i el cinema, el que interessa a la indústria són els seus beneficis. No hem de confondre pas indústria cultural (jo crec que és més exacte dir indústria de l’entreteniment, que no és el mateix), doncs no els hem de confondre amb la cultura. Ni els editors, ni les discogràfiques, ni els del cinema són cultura.

I quan parlen de defensar la cultura, parlen de defensar els seus ingressos. Parlen de defensar o imposar el seu model de negoci mitjançant les lleis del copyright o dels drets d’autor.

No és cap novetat que els editors anteposin els criteris industrials als lingüístics. És que no és el que fan sempre?

Qualsevol escriu un bloc

// October 1st, 2006 // 2 Comments » // Uncategorized

Els personatges de còmic ja escriuen el seu bloc. En Manu, de Retorn a la Terra, que ja han tret un nou àlbum, escriu el seu bloc i incorpora dins de la França rural coses alienes als pagesos com Google… O fins i tot un gos escriu un bloc, o millor dit, creu que escriu un bloc. Encara que aquest igual costa una mica d’entendre, que per aquestes terres la granota no es deia Kermit…