morBCN

Amsterdam

// December 31st, 2007 // No Comments » // Uncategorized

Lago Maggiore - Italy

// December 31st, 2007 // No Comments » // Uncategorized

…i un dia descobreixes que no ets res!

// December 18th, 2007 // 6 Comments » // Uncategorized

Estàs tan tranquil i feliç i patapam!, un missatge, una frase et deixa fet pols. Bé, és el que em suggereix aquesta tira de còmic i és el que em va passar fa uns dies.

Fa temps que em vaig registrar i subscriure a un butlletí a l’ICT, ara ICTnet, però és un d’aquells emails per al qual crees una regla i una carpeta al programa amb què llegeixes el correu, i allà s’acumulen… Fa uns dies en volia llegir un, no me’n recordava del password i vaig tornar a entrar a l’ICT i en vaig demanar un de nou. Alguna cosa vaig desfermar, perquè vaig rebre un email que deia literalment:

No han visitado tu perfil
No tienes contactos nuevos
No has escrito nada
No tienes ninguna lectura
Valoración es: 0
Total puntos: 0

Déu meu! Segurament ha arribat el moment de donar-me de baixa.

La fageda d’en Jordà

// November 16th, 2007 // 3 Comments » // Uncategorized

A principis de novembre vam anar a la Garrotxa. Bé, de fet vam anar a Girona, però no ens hi vam quedar, que eren les festes i hi havia massa gent. Vam trobar un hotel a Banyoles i vam aconseguir anar d’hora a la Fageda d’en Jordà. Els colors de la tardor eren ben presents al llac de Banyoles però la fageda encara era prou verda, encara que començava a haver-hi fulles daurades i vermelles.

Hi vam anar dos cops, un a la tarda, en què la fageda era plena de gent, i un altre cop al matí, d’hora, en què el pàrquing era buit i a la fageda et trobaves ben poca gent i, a sobre, de la que saluda, “bon dia”, “hola” El sol encara no era gaire alt i s’escolava obliquament entre les branques i amb el silenci del bosc creava un efecte màgic.

Us deixo algunes de les fotos que vaig fer.

Canvis

// November 16th, 2007 // 3 Comments » // Uncategorized

S’obre un període d’una certa inestabilitat :), que estic fent el canvi de plantilla del bloc. Fa temps que m’havia cansat del color negre i sobretot de les mides fixes.

Bicing

// September 19th, 2007 // 4 Comments » // Uncategorized

Ahir em vaig emocionar! Per fi vaig rebre la meva targeta del bicing després de mes i mig d’espera, sense comptar l’agost.

S’ha escrit molt, i s’escriurà, sobre el bicing. Es podria fer una tesi doctoral sobre com fer d’una bona idea i d’una millor acollida, una inesgotable font de crítiques i de problemes. Si tota iniciativa dels polítics el que busca és tenir èxit i atraure vots, aquesta sembla que més aviat no ho farà, encara que d’èxit sí que en té.

Tot sembla indicar que els “gestors” municipals volen desinflar el bicing, i que el seu èxit no continuï, que llavors la gent ja es cansarà i baixarà el nombre dels que s’hi han apuntat. I és que, tenir èxit, passi, però si dona feia, ep!, que no pot ser.

Si les infraestructures per la bici a Barcelona són minses, amb el bicing encara més.

Ara s’ha aprovat una nova reglamentació de l’ús de la bicicleta, que també ha generat moltes crítiques. Pel que sé, crec que tampoc n’hi ha per tant, i a tot arreu on hi ha bicicletes, hi ha normatives similars. A Amsterdam, que s’acostuma a posar com exemple de paradís de l’anar en bici per la ciutat, i és que tenen una xarxa de carril bici increïblement gran, també et poden multar per anar sense llum!

Els senadors i els estàndards

// June 12th, 2007 // No Comments » // Uncategorized

L’organització Save the Children ha publicat un esfereïdor informe on ens explica una realitat que potser no voldríem saber. Més de 200 milions de nens, amb edats entre els 5 i els 17 anys treballen. Més de la meitat fan treballs perillosos per a la seva vida i més de 8 milions viuen en condicions d’esclavitud. La veritat és que no és un web agradable de visitar. A la vista d’aquestes dades podem afirmar que per a milions de nens, el seu estàndard de vida és el treball i, per a molts milions també, l’esclavitud.

Vaig llegir fa uns dies, aquí i aquí, que els nostres senadors van aprovar diverses modificacions a la LAECAP, i no em consta que ningú digués res en contra, en les que es diu textualment:

“…y a nivel de interoperabilidad técnica, en el uso de protocolos abiertos, interfaces abiertos o estándares abiertos, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos…”

Segur que, si s’hagués parlat dels drets dels infants no se’ls hauria acudit redactar res semblant

“…deberán ir a la escuela, o en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los niños”

I si s’hagués parlat sobre els sistemes de govern, tampoc no haurien dit:

“… la democracia, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos”

Perquè en moltes regions importants del planeta, l’estàndard d’ús generalitzat són les dictadures.

Que una situació, un producte, qualsevol cosa, sigui d’ús generalitzat no el converteix en un estàndard, ni legitima que sigui bo ni correcte. És clar que quan arribem al programari, sembla que els nostres representants polítics no en tenen ni la més remota idea. Però on són els informàtics que segur que militen a molts partits? Tampoc no en tenen ni idea? També són analfabets digitals, aquests informàtics?

Treure la pols

// June 12th, 2007 // 7 Comments » // Uncategorized

Fa dies que tinc ganes de treure-li la pols al bloc. No puc prometre res. No sé si les ganes em duraran dos dies, o tornaré a escriure mes assíduament. Ja veurem

Cultura i mercat

// February 6th, 2007 // 7 Comments » // Uncategorized

Quan es tracta de drets d’autor, propietat intel•lectual i coses similars és cultura. Quan es tracta de dir per què una obra és en castellà, és un tema de mercat. De l’entrevista al director de Grease, Ricardo Reguant, a La Vanguardia:

- ¿Por qué el ‘Grease’ del Victoria es en castellano?
- Porque nos abre más puertas. El musical tiene un presupuesto enorme. Una versión en catalán habría tenido un coste menor y hubiera durado menos tiempo. Además, algunos actores son de fuera de Catalunya, empezando por los protagonistas: Carlos Solano (Danny) es de Madrid y María Adamuz (Sandy) es de Málaga.

- Pero usted ha hecho otros musicales en catalán. Y en Cataluña tenemos otras compañías que programan en nuestra lengua.
- Cierto, "Memory" duró dos años y medio en cartel y tuvo éxito. Pero a Dagoll Dagom sólo le ha salido a cuenta "Mar i cel".

- Le da poca cuerda al catalán…
- Cada vez hay más castellanoparlantes en Catalunya. Nuestro público viene de muchas partes de España y del resto del mundo. Son turistas que si ven programado un musical en catalán no acuden. Es una cuestión de mercado.

Els fabricants de botons

// January 18th, 2007 // No Comments » // Uncategorized

El tex següent es verídic (si més no, en podeu llegir un trosset més llarg aquí):

El govern, indignat amb que una innovació pugui amenaçar una industria establerta, imposa una multa als …(1) Però els guardians del gremi …(2) encara no estan satisfets. Exigeixen el dret de buscar a les llars de la gent i als seus armaris i multar-los i fins hi tot arrestar-los al carrer si se’ls veu en possessió d’aquestes mercaderies subversives.

La última demanda de la SGAE? CD’s comprats al top manta? Pel•lícules o música baixades amb l’e-mule? Doncs res d’això. Sembla que cap allà pel segle 17 el (2) gremi de fabricants de botons volien demandar, empresonar i el que fos als que van gosar de (1) fabricar botons de roba. Sembla increïble?

De gremis ja no en tenim (podríem parlar dels col·legis professionals, però és un altre tema). Quant li queda a la SGAE i d’altres paràsits?