En mans de qui estem?
// February 21st, 2010 // No Comments » // Uncategorized
A aquestes alçades no us descobriré qui és Gemma Montull, però si crec interessant remarcar que, no solament s’havia tret un MBA a ESADE, gran escola de negocis, sinó que era una exalumne model i recomanada. Ara no sabem si fa falta un Màster superior per no fer de conserge o per saber con es financien les obres de casa teva. I un altre màster per a les escoles que fan màsters per veure a quins exalumnes recomanen.
Fins aquí una mica de sarcasme sobre els nostres “dirigents” econòmics locals.
Ara fa uns dies podíem llegir que la totpoderosa banca americana Goldman & Sachs va ajudar als governs de Grècia i Itàlia a “maquillar” els seus comptes públics per poder entrar a la Unió Europea, i continuant amb Grècia, els estava ajudant a amagar els seus problemes econòmics. Si bé el cas d’Itàlia ha quedat arraconat per les urgències actuals del país Hel•lè.
Les diferències entre els dos fets són de volum. Si uns han fet trontollar una institució històrica catalana con el Palau de la Música, els altres poden fer trontollar l’economia mundial. Com diu Simon Johnson:
“A single rogue trader can bring down a bank – remember the case of Barings. But a single rogue bank can bring down the world’s financial system.”
Però en el fons, el que hi ha, és la falta de moral i d’escrúpols. Els guanys del Palau servien per pagar bodes i reformes de cases, i els guanys d’operacions com les de Grècia també: són els famosos “bonus” dels directius.
Avui podem llegir a l’Avui uns comentaris molt encertats sobre la pensió que s’ha autoconcedit el president del BBVA, en plena discussió de la retallada de les pensions:
“La pensió que s’ha autoconcedit el president del BBVA és immunda i està fora de tota mesura. Es impúdic que González s’emporti a casa seva 79 milions d’euros”
