Cultura i mercat

// February 6th, 2007 // Uncategorized

Quan es tracta de drets d’autor, propietat intel•lectual i coses similars és cultura. Quan es tracta de dir per què una obra és en castellà, és un tema de mercat. De l’entrevista al director de Grease, Ricardo Reguant, a La Vanguardia:

- ¿Por qué el ‘Grease’ del Victoria es en castellano?
- Porque nos abre más puertas. El musical tiene un presupuesto enorme. Una versión en catalán habría tenido un coste menor y hubiera durado menos tiempo. Además, algunos actores son de fuera de Catalunya, empezando por los protagonistas: Carlos Solano (Danny) es de Madrid y María Adamuz (Sandy) es de Málaga.

- Pero usted ha hecho otros musicales en catalán. Y en Cataluña tenemos otras compañías que programan en nuestra lengua.
- Cierto, "Memory" duró dos años y medio en cartel y tuvo éxito. Pero a Dagoll Dagom sólo le ha salido a cuenta "Mar i cel".

- Le da poca cuerda al catalán…
- Cada vez hay más castellanoparlantes en Catalunya. Nuestro público viene de muchas partes de España y del resto del mundo. Son turistas que si ven programado un musical en catalán no acuden. Es una cuestión de mercado.

7 Responses to “Cultura i mercat”

  1. Viatger Says:

    February 7th, 2007 at 03:31

    Molt trist el comentari de justificació,podria haver dit quelcom politicament mes correcte i tots contents, però ha dit el que pensava i així va la nostra llengua.

  2. pqs Says:

    February 8th, 2007 at 09:12

    Trist que sigui sincer?

    Transparent com l’aigua, i això és bo.

  3. Mor Says:

    February 10th, 2007 at 04:17

    Home, jo crec que el que és trist, és que sincerament pensi el que diu. És trist pel català.

  4. gamoia Says:

    February 22nd, 2007 at 19:02

    La realitat és aquesta però no serveix de res queixar-se. L’única esperança és treballar cadascú en el seu àmbit. I donar suport als que es belluguen.
    Trobo a faltar les teves reflexions. Que te n’has cansat? Bé, només volia fer-ho constar.

  5. manel Says:

    February 24th, 2007 at 12:16

    Que jo sàpiga, Reguant es diu Ricard, no Ricardo. És català i ha fet molt pel teatre i la tele en català. Si vol fer una obra en castellà, té tot el dret, com Serrat, sense anar més lluny.

  6. Anonymous Says:

    February 27th, 2007 at 07:45

    Manel, crec que ningú ha parlat de llevar-li cap dret, ni tan sols esmussar-li’n. Es tracta d’opinions abocades des del pit, d’acord, però són això i res més que això. I convé subratllar-ho perquè el parlar clar és el què pot permetre que algun dia ens entenguem. Empassar-se un comentari crític és una anormalitat en un entorn de comunicació oberta.
    (I no parla igualment clar el Ricard Reguant?)

    El què jo volia dir sobre l’entrevista: finalment tot és una qüestió crematística, la pela la pela, en aquest cas, perquè si un s’hi atura i s’ho pensa, el fet que no sigui en català es deu a que “hubiera durado menos tiempo”, i aquí cal més temps, més diners, més més i més rècords.

    Salut,

    Eduard

  7. Mor Says:

    March 22nd, 2007 at 13:12

    Ups! Veig que l’article va genera polèmica.

    Puntualitzo:

    Gamoia: totalment d’acord, encara que si alguna cosa no t’agrada, sempre ho pots dir. No m’he cansat, però em costa de trobar el temps…

    Manel: Et crec, igual ho vaig copiar malament del diari que no tinc l’adreça de la pàgina. No em fico en que tingui dret a fer una obra en l’idioma que vulgui, i és clar que si.

    Eduard: coincideixo en el que dius. I és on jo volia incidir. Sempre es parla de cultura, però quan és més convenient, la pela és la pela.

Leave a comment